Zenobia Camprubí Aymar (1887–1956) és una figura cabdal i polièdrica de la primera meitat del segle XX. Escriptora, traductora, empresària i professora, el seu compromís intel·lectual i social la va convertir en una de les grans impulsores del feminisme i en una veu destacada de l’Edat de Plata de les lletres. A més d’una trajectòria brillant i plenament autònoma, va ser l’esposa, musa i col·laboradora essencial del poeta i Premi Nobel de Literatura Juan Ramón Jiménez.
La seva vinculació amb la Casa Camprubí, a la Cala Montjoi de Roses, obre una finestra inesperada a la seva biografia i, alhora, al paisatge humà d’aquest racó de l’Empordà. A través de la relació amb la branca catalana de la família —i especialment amb Eugenia Darna Grau, tia de Zenobia i besàvia de l’autor—, el relat s’endinsa en una trama de complicitats, correspondències i memòries compartides.
Per les seves pàgines desfilen figures tan conegudes com Ferran Adrià, Marga Gil Roësset, la família Pi-Sunyer, Francesc d’Assís Galí o Oriol Bohigas, al costat d’altres noms menys divulgats però igualment decisius en la història d’aquest indret empordanès, com Quimet Corcoll, Felip Berta o José Lozano.
Amb la cala com a escenari persistent, Zenobia i els secrets de Cala Montjoi traça el mapa íntim d’aquest paratge singular, on el paisatge i les biografies que l’han habitat s’entrellacen fins a convertir-lo en un espai de memòria viva.
