Ramon Solsona reviu amb emoció i humor la Barcelona popular dels anys 50 i 60.
Les memòries dels germans Solsona fan olor de xocolata perquè van néixer a prop de la fàbrica del Cola Cao. Són els nens i nenes dels anys cinquanta que s'abstreuen del franquisme amb els tebeos, la ràdio i els Juegos Reunidos. Estrenen el telèfon, la dutxa, la nevera elèctrica, el televisor i el sis-cents. Gràcia és un barri popular, amb escombriaires, fanalers, cobradors, botigues de tota la vida, tramvies de gom a gom i cines de reestreno. Els fills del baby boom canten i protesten quan els seus pares comencen a voltar sols i a fer turisme. Pares, avis, oncles, la memòria estira els fils de la migració interior que conflueixen a Barcelona. Un avi orguener i un altre, carlí exaltat; una àvia teixidora, l’altra cria conills i ensenya als periquitos a dir «periquito». I les ties porten a missa un gos tan formal que alça una pota per donar la pau.
