Si tot fos mentida, aquest assaig probablement no tindria sentit, perquè el que planteja és la necessitat de poder viure en la veritat, la veritat que cadascú pugui assumir, sense ser jutjat ni sentir-se’n avergonyit.
Aquestes pàgines també ens confronten amb els mecanismes de la mentida, com a construcció fabuladora dels éssers humans; com a ficció que tant pot decantar-se cap a l’engany maliciós com cap a l’astúcia salvadora.
Sira Abenoza convoca Plató, Agustí d’Hipona, Emmanuel Kant, Benjamin Constant, Hannah Arendt, i moltes altres figures rellevants de la nostra tradició filosòfica, per recórrer la genealogia dels conceptes de «veritat» i «mentida», i trobar-hi elements que ens ensenyin a construir i mantenir la confiança mútua; la confiança que ens ha de permetre conviure els uns amb els altres, fins i tot si tot fos mentida.
