Segons la tradició els tres Reis d’Orient, un cop adorat el Nen Jesús i reconeguda, així, la divinitat del nou nat, n’havien quedat tan contents que, mentre tornaven cap als seus països, repartien regals a tothom que se’ls creuava pel camí. Cada any el gest es repeteix, igual que la vinguda del Messies. Els Reis arriben i tornen per repartir obsequis a tots els nens del món.
No va ser fins a la segona meitat del segle XIX que Melcior, Gaspar i Baltasar no van posar-se, decidits, a fer regals tal i com els entenem avui. Fins aleshores, els camells carregaven des de l’Orient embalums amb els objectes més necessaris: Melcior deixava sabates, Gaspar proveïa d’aliments, mentre que Baltasar s’encarregava de la llenya i el carbó. I, a més, els Reis d’Orient eren personatges força enigmàtics. Ningú els veia, malgrat que nens i famílies sortien a esperar-los amb torxes i fent molt de soroll per carrers i places. Com a molt, es veien, o se sentien, senyals del seu pas misteriós per camins i vorals foscos. I només alguns espies, ben situats, donaven testimoni sempre vague de la seva presència fugissera. L’endemà, o en tornar a casa al 100 anysvespre, l’evidència dels regals feia palesa la existència dels tres Mags. L’organització de les cavalcades actuals no és un costum molt antic. A Catalunya la primera es va fer el 1895 a Igualada i a Tarragona, el 1910. És una pràctica recent que comença a les ciutats i que arriba després als pobles més petits. Escriure la carta i enviar-la per correu o donar-la en mà a un patge reial també ben és recent; abans les cartes es posaven al balcó la nit de cap d’any.
